(Val/Cast/Eng)
Nova Orleans com a referent musical. Sense dubte la ciutat i la seva tradició son la Pedra Rosetta per entrendre el naixement i l’evolució de la música negra i la seua expansió per tot el món.
Nova Orleans com a referent musical. Sense dubte la ciutat i la seva tradició son la Pedra Rosetta per entrendre el naixement i l’evolució de la música negra i la seua expansió per tot el món.
Al cor de Nova Orleans es viu la seva música. Es diu que el Jazz va néixer allà, però la ciutat és llar d'una varietat d'estils - Gospel, Zydeco, Cajun, Latin, R&B, Country, Blues. Alternativament, Reggae i bon Rock n 'Roll. Inspirat per la seva creativa atmosfera, cantants i compositors han fet de la ciutat, la seva llar, incloent músics notables com Louis Armstrong, Pete Fountain, Ellis i Wynton Marsalis. La música està viva cada dia - surt dels clubs nocturns i de les sales de concerts. És en els parcs i en els festivals, s'aixeca de les esglésies i dels carrers de la ciutat, en els funerals de jazz i en les simfòniques.
En una barreja d'inspiracions i innovacions musicals, Nova Orleans ha acollit la música com una part indeleble de la seva història, com una important faceta de la seva identitat, i un dels més colorits filats de la seva tapís cultural. Des dels intèrprets de carrer fins als íntims clubs, des dels funerals de jazz fins als festivals, des de les simfòniques fins a concerts de rock; la música continua romanent - i enriquint - dia a dia, la vida a Nova Orleans.
Nova Orleans referència de la multiculturalitat, en aquest port davant del riu Mississippi, a l'estat de Louisiana, van confluir persones de diverses parts del planeta; combinació de diferents cultures i tradicions que va forjar la identitat màgica d'aquesta ciutat.
Esta multiculturalitat està relacionada amb els seus orígens. Va ser fundada pels francesos en 1718, després cedida a Espanya (entre 1763 i 1801) per compensar els serveis que aquesta nació li prestava a França enfront de l'enemic comú: Anglaterra. I en 1803, Napoleó Bonaparte va decidir unilateralment vendre-la a Estats Units. A això cal agregar-li el llegat dels pobles originaris indoamericans i la gran influència que van exercir els africans que van arribar com esclaus a l'època de la colònia, per donar-li el toc final a aquest còctel de cultures.
----------
----------